about
Un tema molt personal sorgit arran d'una greu crisi creativa i mental, conté la meva primera lletra digna de tal nom, sorgida també de l'impactant afirmació continguda en una biografia de J.S. Bach que aquest sentia nostàlgia de la mort. He d'admetre, no obstant, haver-me sentit inquiet en descobrir tot el tema del “Viva la muerte!” dels militars africanistes/franquistes. El riff bàsic de guitarra data de mitjans de 1996, poc abans de compondre de manera histèrica “Misticismes Bizantins, 1683”, que va ser presentada en concert aleshores i que ara veig com una peça menor. La pista vocal ha hagut de ser regravada desenes de vegades, en paral·lel al meu aprenentatge de com cantar, en un intent desesperat per aconseguir claredat i intel·ligibilitat.
lyrics
Tant, tant de temps sentint la vida com l'etern forrellat,
tant de temps somniant alliberar-me en la teva infinitud,
i poder, així, exhultar per la felicitat de no sentir mai més res.
Si hagués pogut no néixer, mai no hauria arrossegat
la basarda d'existir, la derisió constant de la vida,
ni t'hagués hagut de témer més del que mai no hagi pogut témer res.
Quan penso en la dissort perseguint-me fins a la fi dels temps,
una insondable nostàlgia m'envaeix, tènue llum del capvespre.
El teu record se'm clava dolçament a la carn,
i tot en el més pregon del meu ésser es revolta per caure de genolls davant teu.
Tan de bo jo pogués no ser mai més, esvanir-me per sempre,
i així poder esborrar de la memòria el meu pas per aquesta vall de crueltat.
Si poguessis comprendre com et trobo a faltar...!
Per què ha de costar tant dolor venir-te a cercar?
Vull deixar d'existir.
14 de març de 1999, amb algun retoc posterior.
credits
license
all rights reserved